escalfament_estiraments

La importància de l’escalfament resideix en que ajuda a evitar i/o disminuir el risc de lesions, millora i prepara el sistema neuromuscular i el metabolisme, dona un augment d’oxigen i d’elements nutritius i proporciona a l’organisme la possibilitat d’adaptar-se al màxim nivell.

Actualment, és reconegut el valor que té l’escalfament abans de realitzar qualsevol activitat esportiva, independentment que es tracti d’un esport d’oci o professional. L’escalfament prevé contra lesions i a més predisposa a l’organisme per a la pràctica esportiva des del punt de vista fisiològic i psicològic.

L’adaptació a l’esforç és un procés que requereix l’engegada d’una sèrie de mecanismes, que té com a objectiu, adequar a l’organisme a la creixent demanda d’activitat funcional. Els músculs, el cor, el sistema circulatori i respiratori, adapten el seu funcionament aconseguint un nivell que permeti respondre amb eficàcia a l’eforç intens. L’escalfament és un procediment comú a tota pràctica esportiva, l’estructura i desenvolupament de la qual, depèn del tipus d’esport a practicar, del nivell de l’esportista, les condicions ambientals i del tipus i intensitat de l’entrenament posterior.

Per a que l’escalfament resulti eficient i es puguin assolir els seus objectius, cal que:

  • Sigui progressiu; de menor a major intensitat i dificultat.
  • Sigui aeròbic per que no es produeixi concentració de lactat.
  • Contingui exercicis d’elasticitat i amplitud de moviment.
  • La F.C. final ha d’estar sobre les 120 PPM (adult de 30a).
  • No aparegui la fatiga, evitant repeticions excessives d’un mateix exercici, per evitar l’esgotament dels músculs que actuen en el mateix.

Dues són les excuses més utilitzades per obviar l’escalfament o almenys per escatimar-li el temps necessari: que mai ens hem lesionat i que no disposem de temps suficient. Pensem per un moment en el temps que perdem, de vegades, en xerrades inútils o al vestuari mentre ens canviem de roba. En quant al tema de les lesions, és normal que al principi no es manifestin els seus efectes, però tard o d’hora apareixeran. Primer seran unes petites molèsties que valorarem com a normals i pròpies de l’entrenament i que no ens impediran seguir endavant. Més tard, aquestes molèsties s’intensificaran en forma de dolor lleu que potser ens faci pensar en la necessitat de deixar d’entrenar algun dia. Finalment apareixerà el dolor agut, símptoma inequívoc de lesió i que ens obligarà a un repòs absolut.

El problema és que les lesions no es guareixen només amb repòs, si no aplicant una sèrie de teràpies que també porten el seu temps i el que és pitjor, sempre queden seqüeles que es van arrossegant i sumant a les de les successives lesions. Pot ser que arribi el dia en què ens adonem que hagués estat més pràctic dedicar aquest temps a mesures i procediments de tipus preventiu, com l’escalfament.

Tots els esportistes saben de la importància de l’escalfament previ a la realització de qualsevol activitat. Però, sabem per què és tant important? Realitzant un escalfament adequat de forma general, preparem al nostre organisme a nivell fisiològic, físic i psicològic per al posterior esforç. Més específicament aconseguim:

  1. Des del punt de vista Fisiològic:
    • Elevar la temperatura corporal, fet que millorarà l’elasticitat dels músculs, teixits i estructures.
    • Produir una vasodilatació dels conductes sanguinis, millorant la conducció de substàncies nutritives i oxigen, així com l’eliminació de les substàncies de desfet.
    • Activar els aparells cardiovascular i respiratori.
    • Realitzar l’adaptació d’una fase o una altra de l’entrenament d’una manera més fàcil i econòmica.
  1. Des del punt de vista Psicològic:
    • Disminueix l’ansietat pre-exercici.
    • Incrementa les relacions socio-afectives.
    • Afavoreix la concentració i motivació.
  1. Des del punt de vista Psicomotor i Nerviós:
    • Millora la coordinació i transmissió d’impulsors nerviosos.
    • Facilita la coordinació neuromuscular.
    • Millora el ritme i coordinació gestual específica necessaris per a l’activitat posterior.

Per tant, podem dir que per a preparar els nostre cos, serà necessari que tota sessió de pràctica esportiva comenci amb uns exercicis inicials de preparació o escalfament previ. Aquesta fase acostuma a tenir una durada d’un 25% de la duració total de la sessió i es composa d’uns exercicis d’activació muscular que ens preparen per a la activitat posterior acompanyats d’uns estiraments preferiblement dinàmics i no estàtics.

Els monitors ens poden ajudar a millorar i aconsellar sobre aquest punt tant important de la pràctica esportiva, adaptant aquesta part introductòria a les característiques personals de cada un de nosaltres per a aconseguir el millor rendiment.